|
|
Temps de
la "mili", quinta del 44, obligat a fer els trenta messos de servei
militar a Vielha, en un batalló de muntanya, encara
època de
"maquis", es crea amb els soldats
mùsics que s'hi troben (potser per "mando y ordeno"),
l'Orquestra LOS INCANSABLES, (tìtol tìpic militar), que,
segóns explicava en Quimet, el fet de pertanyer a la orquestra,
no els deslliurava de cap de les obligacións de "soldadito",
sino que justament teníen que "tocar", quan els demés
estaven de descans o "paseo", a més els ensatjos eren en unes
"golfes", que servíen de quarto de fitxers de la
furrielería i dels jutjats de la localitat.
|
  |
Les condicións climàtiques típiques de Vielha, (al
hivern molt fredes), donaven la situació de que a
l'hora de tocar al exterior, es trovessin els pistons dels intruments
glassats, a més de que amb el fred els llavis quedessin
"pansits", i encara que per precaució es portés la
"boquilla" a la butxaca, a l'hora de fer sonar l'instrument,
només sortía
aire...
També es donava el cas de que quan es
llicenciaven uns quants components, es tinguessin que fer sardanes amb
només sis mùsics entre ells un batería (intrument
de ball i no usat en cobla), cosa que fa imaginar de la manera que
sonaría tot alló.
|